Què és la incapacitat?
La incapacitat és una situació de fet, que priva algunes persones de la seva capacitat d'obrar, com a conseqüència d'una malaltia o deficiència física o psíquica de caràcter permanent, impedint al presumpte incapaç governar-se per si mateix, tant a nivell personal com patrimonial.
Qui pot iniciar el procediment de incapacitat?
En el supòsit dels menors d'edat, seran els pares qui durant la minoria d'edat del fill, davant la previsió d'una futura incapacitat, instaren la demanda per tal de prorrogar automàticament la pàtria potestat.
En cas dels majors d'edat, serà el presumpte incapaç, el cònjuge o similar, descendents, ascendents o germans del presumpte incapaç. Si cap d'aquests iniciés la declaració d'incapacitat, per no existir o no haver-la sol·licitat, serà el Ministeri Fiscal qui la promogui.
Com es tramita el procediment d'incapacitat?
El procediment podrà iniciar-se mitjançant la interposició d'una demanda d'incapacitat, presentada per advocat i procurador, davant el jutge competent.
Després de la pràctica i celebració de la vista es dictarà Sentència per part del jutge, qui declararà la incapacitat total o parcial de l'incapaç, acordant la persona o institució que exercirà la representació, en qualsevol de les següents figures:
- Pàtria potestat
- Tutela
- Curatela
- Defensor Judicial
- Guarda de fet
Posteriorment, s'inscriurà d'ofici en el Registre Civil i, si cal, al Registre de la Propietat.
Un poder és un contracte realitzat a favor d'una persona o diverses persones perquè realitzi / n en el nostre nom un o més negocis, per compte i risc de què encomana i atorga el poder.
En definitiva, el poder és un mandat perquè un tercer ens representi en un negoci especialment o de forma genèrica, depenent de el poder que realitzem.
Cada cop són més els casos en què l’atorgament de poders ha estat la solució a tots els problemes.
La confecció de poders suposa la possibilitat d’una persona d’atorgar poders a una altra de confiança, per tal que aquesta la pugui representar-la i dur a terme actes jurídics en nom seu sense necessitat de ser expressament autoritzada.
Els poders poden ser de caire GENERAL, mitjançant la qual se li confereix a la persona apoderada el poder per fer qualsevol acte jurídic, des d’accedir als comptes bancaris de la persona poderdant fins a vendre un immoble seu; o de caire ESPECIAL, de mateixes característiques però sobre unes actuacions en concret.
El passat 11 de març de 2020, el Tribunal Suprem va dictar sentència sota número 171/2020, mitjançant la qual es genera més jurisprudència respecte la determinació de la responsabilitat civil contractual en l’àmbit del dret sanitari. El Suprem desestima la demanda de reclamación de responsabilitat i fixa unes bases més concretes i determinants per poder considerar quan existeix negligència mèdica.
El supòsit que es planteja és la defunció d’una senyora gran, de 77 anys d’edat, que mor en una residència de gent gran mentre es trobava sola al jardí del centre sense que ningú l’estigués vigilant, a causa d’un infart agut de miocardi. La senyora patia una ceguera de l’ull esquerra i deteriorament d’agudesa visual de l’ull dret inferior a l’1/10 sense correcció.
