La Legítima Catalana

Què és la legítima?

La legítima és aquella porció dels béns del testador de la qual no hi pot disposar perquè la llei la reserva per determinats hereus designats per la legislació, anomenats també “hereus forçosos”, podent coincidir aquests amb els hereus designats pel testador o no.

La legítima depèn en tot cas de la legislació que regeixi a l’herència que estiguem parlant. La designació de legitimaris, la quantia de la mateixa i el període de reclamació variarà depenent de quina sigui la legislació que correspongui. 

A Catalunya es troba regulada pel Llibre IV del Codi Civil de Catalunya, els articles 451-1 i següents.

Qui té dret a legítima?

1) En primer lloc, seran legitimaris els FILLS del causant per parts iguals.

2) En cas que el fill/a premori, hagi estat desheretat, s’hagi declarat indigne o estigui absents, serà representat pels seus DESCENDENTS PER ESTIRPS (el que correspongui al fill, es dividirà entre els descendents).

3) En cas que el causant no tingués descendents, seran legitimaris els PROGENITORS per meitat. 

Quina és la quantia de la legítima?

La legítima és equivalent a un dret de crèdit, és a dir, no correspon essencialment a béns de l’herència, sinó que els legitimaris disposen d’aquest dret de crèdit davant l’hereu, qui pot pagar o bé amb béns de l’herència o bé amb diners. El legitimari inclús pot sol·licitar l’anotació preventiva de demanda de legítima o de suplement en el Registre de la Propietat.

Legítima global: la quantia de la legítima serà la ¼ PART de la suma dels següents conceptes:

  1. La legítima parteix del valor dels béns de l’herència al moment de la mort del causant, amb deducció dels deutes i les despeses que hagués generat la última malaltia del causant i el seu enterro o incineració.
  2. Al valor líquid anterior, se li ha de sumar el valor dels béns donats o alineats a títol gratuït pel causant en els deu anys anteriors a la seva mort, excloses les liberalitats d’ús.
  3. També se li ha de sumar el valor dels béns que han estat objecte de donacions imputables a legítima, independentment de la data de la donació.
  4. I, per últim, quan el donatari hagi alineat els béns donats o els hagi perdut sense justificació, s’haurà d’afegir el valor d’aquests béns al moment de la seva alineació o destrucció.

Legítima individual: faran número el legitimari que sigui hereu y també el que hagi renunciat a la mateixa, el desheretat justament i el declarat indigne per succeir. No faran número el premort i l’absent excepte quan siguin representats pels seus descendents.

Pot el testador excloure l’atribució de la legítima?

La legítima es considera una successió legal. Només es podrà excloure l’atribució de la legítima quan el legitimari sigui desheretat expressament pel causant.

Les causes per això són molt tassades i poden ser impugnades:

  1. Causes d’indignitat.
  2. Denegació d’aliments al testador o al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador quan hagués una obligació legal.
  3. Maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable o als ascendents o descendents del testador.
  4. Supressió o privació de la potestat parental que pogués correspondre al progenitor legitimari sobre el fill causant, o que pogués correspondre al fill legitimari sobre el net del causant, sempre i quan fos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.
  5. Absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, per causa imputable exclusivament al legitimari.

En cas que els hereus consideressin que no hi ha causa de desheretació o volen ignorar-la, la solució és demanar l’anul.labilitat de la causa a través de la vía judicial. No obstant, la Resolució de la Direcció General del Registre i del Notariat de 5 d’octubre de 2018 va decidir que en cas que hi hagués conformitat per tots els hereus i interessats, no s’exigirà decisió judicial. Pensem, però, que com a interessats s’inclouen els descendents, és a dir els beneficiaris de la legítima. 

Pot l’hereu legitimari renunciar a la legítima?

És un dret innegociable en vida del causant i no es pot pactar la seva renuncia. Sempre s’entendrà acceptada, mentre no hi hagi una renuncia expressa, pura i simple.

És important tenir en compte que si es renuncia a l’herència o al llegat, s’entén que es renuncia a la legítima.

Quin és el termini per reclamar la legítima?

En aquest cas, hi ha dos terminis diferents depenent de si aplica la legislació del Codi de Successions de l’any 1991 o l’actual legislació del Codi Civil de Catalunya.

- Per les defuncions anteriors al 2009 el termini per reclamar és de 15 anys des de la data de defunció.

- Per les defuncions a partir del 2009 el termini per reclamar és de 10 anys des de la data de defunció.

No obstant, la disposició transitòria del Codi Civil de Catalunya exceptúa el següent “els terminis que establia la legislació anterior s’apliquen a les successions obertes abans de l’entrada en vigor de la present llei, excepte quan els terminis establerts pel llibre quart del Codi civil siguin més curts. En aquest últim cas, la prescripció o la caducitat es consumeix quan finalitza el nou termini, que comença a contar a partir de l’entrada en vigor de la present llei”.

La legítima dels progenitors s’extingirà si el creditor mor sense haver-la reclamat judicialment o per requeriment notarial, després de la mort del fill causant.

La legítima individual extingida s’integra a l’herència sense que en cap cas suposi un acreixement a favor dels demés legitimaris, sense perjudici del dret de representació.