Qui es pot acollir a la Llei de la Segona Oportunitat (Part I)

El 7 d’abril de 2016 va entrar en vigor la Llei de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d'orde social, popularment coneguda com a Llei de Segona Oportunitat.

Aquesta Llei té la intenció de proporcionar un instrument legal per autònoms i particulars, en cas que el seu projecte hagi fracassat i estiguin endeutats, i així poder començar de nou.

 

¿Qui pot acollir-se a la llei?

Aquesta Llei està pensada per a persones particulars i autònoms, els quals estiguin amb “suspensió de pagaments” o en el cas que prevegin que no podran pagar els seus deutes, sempre que aquests no superin els 5 milions d’euros.

Així la llei suposa una fórmula nova, ja que, fins ara, només eren les empreses les que comptaven amb la possibilitat d’eximir els seus deutes. D’aquesta manera amb la nova Llei, els particulars i els autònoms podran quedar exonerats de la responsabilitat patrimonial universal amb el “perdó” dels seus deutes.

¿Quin és el primer pas per acollir-se?
El deutor haurà de presentar una sol·licitud de mediació davant Notari o Registrador. Un cop admesa la sol·licitud, el Notari o Registrador nombrarà un mediador concursal el qual serà l’interlocutor entre deutor i creditors.

Durant la fase de mediació, el deutor haurà d’elaborar un Pla de Pagament i Viabilitat, per tal d’arribar a un acord amb els seus creditors.

Es de vital importància, la redacció d’aquests documents ja que atenent al seu contingut el Jutge en cas de concurs consecutiu podrà apreciar la bona fe del deutor a l’hora de realitzar un intent d’acord extrajudicial de pagament. En cas contrari, el Jutge podria considerar que l’acord proposat es un mer tràmit, excloent al deutor de la possibilitat de beneficiar-se del instrument previst en la llei de la segona  oportunitat.

¿Què és la “bona fe”? Qui pot considerar-se com un deutor  de bona fe?

Es el principal requisit per poder sol·licitar l’exonerament del passiu insatisfet (perdó dels deutes), en cas que s’arribi a concurs consecutiu.

Així, per tal de que l’emprenedor o particular sigui considerat deutor de bona fe haurà de complir el següent:

• Que abans d’acudir al concurs s’hagi intentat un acord amb els creditors
• Que  el concurs no s’hagi declarat culpable
• Que, en els 10 anys anteriors de la sol·licitud de declaració de concurs, el deutor no s’hagi beneficiat de la Llei de segona oportunitat, ni hagi estat condemnat per delictes contra els drets dels treballadors, contra la hisenda pública, contra el patrimoni, contra l’ordre socioeconòmic o per falsedat documental.
• Que en els 4 anys anteriors a la sol·licitud de concurs, el deutor no hagi rebutjat una oferta d’ocupació “adequada a la seva capacitat”.
• Que accepti de forma expressa, que l’obtenció d’aquest benefici es farà constar en el Registre Públic Concursal, per un plaç de 5 anys.