Paralització en els Jutjats dels Judicis Hipotecaris sobre IRPH. Conclusions de l´informe de la Comissió Europea favorables als afectats per les Hipoteques IRPH.
La Sentència del Tribunal Suprem del passat 14 de desembre de 2017 va fixar doctrina assenyalant que les hipoteques referenciades al IRPH eren totalment vàlides, en considerar que s’estableix un interès variable basat en un índex regulat per disposicions reglamentàries o administratives. En l’actualitat, l’informe de la Comissió Europea tomba la doctrina del Tribunal Suprem entenent que la clàusula d’IRPH pot considerar-se nul·la si no es va comercialitzar amb la deguda transparència, podent els consumidors reclamar la devolució de les quantitats cobrades indegudament durant tot el temps que l’hipoteca hagi estat referenciada a l’IRPH.
La resolució del Tribunal Suprem, ha causat gran malestar als consumidors i als jutges de primera instància. És per això, que el Jutjat de 1ª Instància nº 38 de Barcelona, ha interposat qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè resolgui sobre la nul·litat de la clàusula del IRPH per abusiva (C-125/2018). És per aquest motiu, que molts Jutjats, com l'Audiència Provincial de Las Palmas, han decidit paralitzar tots els judicis hipotecaris sobre el IRPH fins que el TJUE resolgui aquesta qüestió a fi d’evitar resolucions contradictòries.
En l’actualitat, respecte a la nul·litat de la clàusula d‘IRPH, l'Informe de la Comissió Europea, previ a la Sentència que ha de dictar el TJUE, es mostra favorable a la nul·litat de la clàusula de IRPH per abusiva.
Pel que fa a la primera qüestió prejudicial plantejada, la Comissió proposa interpretar la Directiva de Consumidors (Directiva 93/13) en el sentit que aquesta s'aplica a una clàusula de IRPH, la qual estableix un interès variable basats en índexs regulats per disposicions reglamentàries o administratives atès que aquestes disposicions no són imperatives sinó que el tipus d'interès variable i remuneratori s'incorpora al contracte de forma opcional pel professional.
En la segona qüestió, la Comissió no s'oposa al fet que un òrgan jurisdiccional examini si les clàusules estan redactades de manera clara i comprensible (control de transparència), sempre que, aquest examen abasti també l’abusivitat d'aquestes clàusules, tal com estableix la Directiva.
Com a tercera qüestió, la Directiva de Consumidors ha d'interpretar-se en el sentit que el jutge nacional és competent per deixar sense aplicació una clàusula contractual considerada abusiva, mantenint la vigència de la resta contracte, si aquest pot subsistir sense aquesta clàusula. En cas que el contracte no pugui subsistir després de la supressió de la clàusula abusiva, el jutge donarà al consumidor la possibilitat de declarar la seva intenció perquè el contracte es mantingui. En aquest cas, el jutge donarà un termini al professional i al consumidor perquè puguin acordar de bona fe, un índex substitutiu al IRPH, respectant el principi de transparència, i amb restitució de les quantitats percebudes indegudament. Mancant acord, el jutge integrarà en el contracte un índex de la seva elecció entre els usuals al mercat (EURIBOR).
En conclusió, l'informe de la Comissió Europea corregeix la doctrina del Tribunal Suprem respecte la transparència i abusivitat entenent que la clàusula de IRPH pot considerar-se nul·la si no es va comercialitzar amb els requisits de transparència exigibles. No obstant, per acabar de donar llum a la nul·litat de la clàusula de IRPH per abusiva, caldrà esperar a l'Informe de l'Advocat General i al pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, les resolucions del qual, en la pràctica, coincideixen amb l'Informe de la Comissió.