Nova valoració de l’aixovar domèstic a efectes del càlcul de l’Impost de Successions

L’aixovar domèstic a l’Impost de Successions

En el càlcul de l’Impost de Successions partim de la base imposable de totes aquelles adquisicions de béns i drets que una persona percep a causa de la mort d’una altra persona. Es refereix a la suma del valor real de tots aquells béns i drets que constitueixen l’herència. No obstant, a aquesta suma se l’inclou sempre el parament domèstic de l’herència. 

Per saber com obtenim la quantia de l’aixovar domèstic es parteix del que ens indica l’article 15 de l’Impost de Successions i que considera que “el parament domèstic forma part de la massa hereditària i que es valora en el 3% de l’import del cabal relicte del causant, sense perjudici que els interessats assignin un valor superior a aquest parament domèstic o provin fefaentment la seva inexistència o que el seu valor és inferior al que resulti de l’aplicació del percentatge”. 

És a dir, de manera gairebé automàtica considera que l’aixovar domèstic serà igual al 3% del total de la massa hereditària, sempre que no es provi el contrari. Però què passa en herències en que la major part constitueixen diners, títols, actius immobiliaris o altres béns incorporals que no guarden cap relació amb la categoria de parament domèstic? 

Nova línia jurisprudencial 

Recentment s’està començant a dictar sentències que ja concreten aquest criteri de l’article 15 i el discuteixen. Es parteix de la Sentència de la Sala Contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem, Recurs de Cassació 4521/2017, de 10 de març de 2020, i les noves sentències que utilitzen el mateix criteri (STS Contenciós de 19 de maig de 2020, Recurs Cassació 5938/2017, STS Contenciós de 19 de maig de 2020, nº recurs 6027/2017). 

Segons la nova doctrina jurisprudencial, “el parament domèstic només compren una determinada classe de béns i no un percentatge de tots els que integren  l’herència”. I es considera que “el fet d’acreditar sobre la inexistència o el menor valor ha de calcular-se necessàriament en relació amb algo, amb béns determinats i concrets, no evidentment amb la totalitat dels béns que formen el cabal relicte”.

Estima que considerar el 3% de la massa hereditària com a “aixovar domèstic” és una concepció que té indicis de vulnerar el principi de capacitat econòmica de l’individu (article 31.1 de la Constitució Espanyola) i, eventualment, suposaria també una vulneració de la igualtat tributaria; mantenint que “resultaria indiferent per la llei, tant l’origen com la naturalesa i funció dels béns i la seva identificació amb la idea essencial d’aixovar domèstic, doncs es gravaria amb major carga fiscal a qui, davant un mateix patrimoni net, no tinguessin un parament domèstic propi o natural, o ho tinguessin en un percentatge inferior al que la llei presumeix, doncs la interpretació que efectua l’Administració, limita tota possibilitat de prova, convertint-la en diabòlica o en impossible, ja que obliga a mantenir invariable aquest 3%, lo qual influeix en la quota degut a la progressivitat de l’impost. 

Quins béns inclouen el parament domèstic segons la recent jurisprudència? 

Fins ara hi havia sentències que consideraven que el 3% del cabal relicte era una presumpció “inris tantum” i que per tant sí que permetia provar el contrari per desvirtuar la presumpció, o provar la seva inexistència. Però hi ha altres sentències que han arribat a una altra conclusió. 

Finalment el Suprem, davant aquesta contradicció doctrinal, ha considerat oportú concretar quin és el concepte que ha d’aplicar-se per calcular el aixovar domèstic en el cas d’impost de successions, atenent en tot cas a la realitat social actual; i conclou: 

  • L’aixovar domèstic comprèn el conjunt de béns mobles afectats al servei de la vivenda familiar o a l’ús personal del causant, conforme la descripció de l’article 1.321 del Codi Civil Español, en relació amb l’article 4.4 de la Llei Impost Patrimoni. 
  • No és correcta la idea de que el 3% del cabal relicte que comprèn l’article 15 de la LISD com a presumpció legal, comprengui la totalitat dels béns de l’herència, sinó només aquells que puguin afectar-se per la seva identitat, valor i funció, a l’ús particular o personal del causant, amb exclusió del tots els demés. 
  • Estan fora del context de béns de parament domèstic: els béns susceptibles de produir renda, els afectes a activitats professionals o econòmiques i, en particular, els diners, els títols-valors i els valors mobiliaris que ninguna vinculació poden tenir com a coses o objectes materials amb les funcions essencials de la vida o en el desenvolupament de la personalitat, 

I, per tant, no estarà necessitada de prova la qualificació dels béns per raó de la seva naturalesa. 

La Sentència de cassació, però, té un vot particular dels magistrats José Díaz Delgado, Isaac Merino Jara i José Antonio Montero Fernández, qui estan parcialment d’acord amb els seus fonaments. Així, no comparteixen que s’hagi de tenir en compte els béns de l’article 1.321 del Codi Civil per entendre que fa referència a una realitat diferent de l’àmbit impositiu que ara ocupa (IS). I considera que ja existia una línea jurisprudencial consolidada i pacífica que venía a delimitar l’article 15. 

Concloure que la recent jurisprudència entra a elaborar un nou càlcul de la base imposable de l’impost de successions amb la seva entrada en vigor, i obre la possibilitat de sol·licitar la rectificació de les liquidacions ja presentades.