CLÀUSULES SÒL: on ens trobem?

La sentència de 9 de maig de 2013 dictada pel Ple del Tribunal Suprem i posteriorment l’aclariment d’aquesta, va ser un punt molt important per aquesta problemàtica. Però no el final.

Si ve es va declarar la nul·litat de les clàusules sòl els efectes que produeix la declaració de nul·litat van ser limitat, entenen que no tenia efectes retroactius, és a dir, que tot i declarar-se nul·la la clàusula sòl, no es tornaven els diners pagats de més. La solució no va agradar, o si més no, no va agradar als consumidors.

Tot i aquesta sentència, moltes van ser les Audiències Provincials que van dictar la nul·litat i la retroactivitat, contradient la sentència del Suprem per entendre que aquella no tenia efectes en general i que s’havien d’estudiar la nul·litat cas per cas. Afegien també, contradient l’argumentació del Suprem, que la declaració d’una clàusula sòl no posava en risc el sistema bancari, per altre banda sanejat.

Per altra banda, les entitats al·legaven litispendència per la demanda col·lectiva que es s’està veient davant del Jutjat Mercantil 11 de Madrid. Litispendència que molts no compartim però que ens moltes ocasions, i de forma dispar, s’apreciava.

Davant d’aquesta multitud d’interpretacions i en conseqüència del perjudici que se li estava donant al consumidor, els Jutjats del Mercantil de Barcelona, per acord de 21 de novembre i per la qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea plantejada pel titular del Jutjat de lo Mercantil 9 de Barcelona, dicten uns acords pels quals, s’acorda la suspensió del procediment fins que el Tribunal europeu no resolgui la qüestió plantejada. En aquests acords es planteja la possibilitat també de sol·licitar unes mesures cautelars per tal de que es deixi d’aplicar la clàusula sòl.

Si fins aquí ja era prou embolicat, el 25 de març de 2015 es dicta una Sentència del Ple de la Sala primera del Tribunal Suprem en la que la anteriorment esmentada limitació de la retroactivitat només podia tenir efectes desde la primera sentencia dictada pel Suprem, és a dir, des del 9 de maig de 2013. Tenint aquesta sentència un vot particular molt interessant formulat per l’Excm. Sr. Magistrat Francisco Javier Orduña Moreno i l’Excm. Magistrat Xavier O’Callaghan Muñoz, que de forma magistral aclareixen la qüestió de la litispendència aclarint que no pot haver litispendència entre una acció col·lectiva i una individual, utilitzant com argument principal que la nul·litat s’haurà de veure cas per cas i analitzar la informació de la que es disposava amb anterioritat a la signatura del crèdit hipotecari.

Arribats fins aquest punt, i davant la multitud d’hipoteques que segueixen tenint clàusula sòl, l’experiència es indica que la única manera que tenim perque ens eliminin aquestes clàusules abusives és mitjançant la reclamació judicial, malgrat ens puguin dictar la suspensió del procediment fent que s’allargui. D’aquesta manera ens evitarem la caducitat de l’acció.