Crèdits Revolving

 

La diferència que tenen aquesta tipologia de crèdit amb les targetes de crèdit comunes es troba en el pagament del mateix, doncs en el cas del revolving la modalitat de pagament el pacta el client amb el banc i pot escollir entre pagar una quota fixa o pagar una quota percentual, així com també pot optar entre un pagament íntegre de l’import utilitzat, o un pagament a plaços de lo disposat, el qual comportaria uns interessos.  

 

La seva principal característica, però, és el caràcter de retroalimentació que té el crèdit ja que, a mida que es van tornant els diners dels que es disposa, la quantía de crèdit torna a estar disponible i, per tant, l’import total del crèdit a retornar es defineix a partir de les disposicions, i ampliacions, que el consumidor faci del mateix.  

 

 

El principal problema dels crèdits revolving es troba alhora de fer front al seu pagament juntament amb els interessos que s’imposen, els quals solen ser elevats.

 

Si ens hi fixem, quan el crèdit utilitzat es retorna a partir d’un percentatge o una quantía mensual, s’està retornant una part limitada del cost total. Això dóna lloc a que el pagament es prolongui indefinidament, doncs no només és el pagament el que dura en retornar-se sinó que s’hi afegeixen els interessos que comporta el crèdit, que van incrementant i es van acumulant mes a mes, produint-se sobre el client un sobreendeutament que en molts casos resulta incontrolable. 

 

Segons les darreres publicacions del Butlletí Estadístic del Banc d’España, en els últims anys el tipus d'interès efectiu (TAE) d’aquesta tipología de crèdit supera la mitjana del 20%, és a dir, en molts casos resulten més elevats els interessos a pagar que el crèdit en si disposat. 

 

 

El Tribunal Suprem es va pronunciar de manera clara el 15 de novembre de l’any 2015 a través de la sentència nº 628/2015 la qual, actualment, segueix servint de referència. 

 

La Sala falla a favor del consumidor i declara la nul·litat del crèdit revolving a l’empara de l’article 1 de la Llei de Repressió de la Usura, en el que s’estipula que “serà nul tot contracte de préstec en que s’estableixi un interés notablement superior al normal del diner i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas o en condicions que facin que resulti abusiu, existint motius per estimar que ha estat acceptat pel prestatari a causa de la seva situació angustiosa, de la seva inexperiència o de la seva limitació en les seves facultats mentals”.

 

El Tribunal declara que l’interés que s’aplica a aquesta tipologia de crèdits es considerarà notablement superior al interés normal dels diners, i per tant usurari, quan el TAE del crèdit revolving sigui més alt que l'interès aplicat als préstecs al consum en el moment que es va contractar. 

 

Així, també rebrà el caràcter d’usurari aquell crèdit revolving d’interès elevat, doncs el Tribunal no entén el crèdit revolving com a operacions de riscs i, per tant, no entén justificada la seva desproporcionalitat en els interessos; i deixa clar que l’únic risc es produeix a causa de la irresponsabilitat per part de l’entitat bancaria en concedir fàcilment crèdits pel consum sense comprobar abans la capacitat de pagament del prestatari. 

 

La sentència expressa en relació a aquesta tipología de crèdits que aquest tipus de concessions són les que provoquen el sobreendutament dels consumidors i porten com a conseqüència que, inclús aquelles persones que compleixen regularment les seves obligacions, també carguin amb impagaments. 

 

A partir de llavors, els tribunals han adquirit línies de jurisprudència diverses. Hi ha una línea jurisprudencial que identifica la superioritat del TAE comparant-lo amb la mitjana d’interessos dels préstecs de consum, seguint així el que en el seu dia va dictar el Tribunal Suprem; però existeix una altra línea jurisprudencial que compara la superioritat de l'interès tenint com a referència únicament el interés aplicat a la mateixa tipología de contractes, és a dir, als crèdits revolving al moment d'efectuar-se el contracte. 

 

Altres directament la declaren abusiva quan de la lectura del contracte revolving no sigui clar conèixer la càrrega econòmica que suposa ni la càrrega jurídica que li comporta i en la què queda (Sentència de l’Audiència Provincial de Lleida, Secció 2, nº 97/2017 del passat 11 d’abril de 2019). 

 

Actualment els contractes de crèdits revolving estan molt posats en dubte i són fruits de molts debats per la seva possible abusivitat.