Com es calcula la indemnització per acomiadament improcedent en aquelles relacions laborals anteriors a l'entrada en vigor de la reforma laboral?
Estableix la Disposició transitòria cinquena de la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per la reforma del mercat laboral el següent:
1. La indemnització per acomiadament prevista en l’apartat 1 de l’article 56 del Text Refós de la Llei del estatut dels treballadors, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març, en la redacció donada per la present Llei, serà d’aplicació als contractes subscrits a partir del 12 de febrer de 2012.
2. La indemnització per acomiadament improcedent dels contractes formalitzats amb anterioritat al 12 de febrer de 2012 es calculen a raó de 45 dies de salari per any de servei pels temps de prestació de serveis anterior a aquella data, prorratejant-ne per mesos els períodes de temps inferiors a un any, i a raó de 33 dies de salari per any de servei pel temps de prestació de serveis posterior, prorratejant-ne igualment per mesos els períodes de temps inferiors a un any. El import indemnitzatori resultant no podrà ser superior a 720 dies de salari, a no ser que del càlcul de la indemnització pel període anterior al 12 de febrer de 2012 resultés un número de dies superior; cas en que s’aplicarà aquest com import indemnitzatori màxim, sense que aquest import pugui ser superior a 42 mensualitats, en cap cas.
Això és, aquesta Disposició transitòria, estableix el límit ordinari de les indemnitzacions en 720 dies i paralitza que es puguin generar més drets indemnitzatoris en aquells casos en que la indemnització que li correspongués al treballadora en la data de la reforma fos superior a aquesta xifra.
Si bé, el TS ha fet una interpretació d’aquest precepte en la seva sentència de data 29 de setembre de 2014, rec. 3065/2013, entenent que s’ha de sumar la indemnització del segon amb la del primer per obtenir la indemnització total que s’ha d’abonar, sempre i quan no se superin les 42 mensualitats legalment establertes; això sí, a partir del mes de febrer de 2013 la indemnització que es generarà serà a raó de 33 dies per any treballat.
Ens trobem davant d’un acomiadament objectiu que va ser declarat improcedent per sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castilla-León (Burgos), de unes treballadores que van iniciar la seva relació laboral el 3 d’octubre de 1989 i 18 de març de 1980, respectivament, sent acomiadades totes dues el 18 de octubre de 2012.
En el recurs de cassació presentat es denuncia la infracció de la Disposició Transitòria 5ª.2 del Reial Decret llei 3/2012 de 10 de febrer al haver aplicat la sentència recorreguda el càlcul de les indemnitzacions d’ambdues demandants al límit de 720 dies en el càlcul de la indemnització, sense diferenciar la extensió dels períodes treballats abans i després de la reforma operada en virtut del citat Reial Decret Llei.
En aquests casos els dies d’indemnització atesa la antiguitat de les treballadores superava els 720 dies abans de l’entrada en vigor del Reial Decret citat, entenent que això permetia accedir al límit de 42 mensualitats.
La sentència del Tribunal Suprem entén que la indemnització a abonar serà la corresponent a sumar la del període anterior a la reforma i la del període posterior a aquesta, sempre i quan no se superi el límit de les 42 mensualitats.
Es important destacar que, en aquest moment, no existeix altra sentència que dicti el mateix i per tant no podem parlar de que constitueixi jurisprudència; si bé, hi ha molts Jutjats Socials que apliquen aquest càlcul de forma automàtica.