Es consolida per part del Tribunal Suprem la denegació de la pensió de viduïtat sinó existeix la inscripció de la parella de fet o no s'ha constituït en escriptura pública.
Són ja reiterades sentències les que entenen que la pensió de viduïtat que s’estableix a la Llei general de la seguretat social no és en favor de totes les parelles de fet amb cinc anys de convivència acreditada, si no en exclusiu benefici de les parelles de fet “registrades” quan menys dos anys abans i que així mateix compleixin el requisit convivencial; i això port a afirmar que la titularitat del dret a la pensió únicament correspon a les “parelles de dret” i no a les genuïnes “parelles de fet”.
Dues són les sentències més recents en aquesta matèria dictada per la Sala Social del Tribunal Suprem en data 23 de febrer de 2016 (recurs 3271/2014) i 2 de març de 2016 (recurs 3356/2014).
En ambdues situacions les parelles convivien des de fa anys; en un dels casos amb un fill en comú, i en l’altre sense fills però amb una convivència de quinze anys; si bé, cap d’aquestes parelles de fet s’havia inscrit com a tal en els registres específics existents en les comunitats autònomes o ajuntaments, ni tampoc havien formalitzat la mateixa en document públic en el que constés la constitució d’aquesta parella.
Per part del INSS es va denegar tant la sol·licitud de la pensió com la reclamació prèvia, sent desestimada en primera instància la demanda instada davant del Jutjat Social, i estimada en el Recurs de Suplicació; si bé finalment la mateixa es denega en el Recurs de Cassació per unificació de doctrina.
La qüestió que se suscita no és nova, i com s’ha dit ha estat resolta per la Sala Social del Tribunal Suprem en diverses sentències, que s’han centrat en comprovar si existeix o no el requisit de l’existència de la parella de fet segons estableix la Llei General de la Seguretat Social.
La doctrina jurisprudencial que s’havia vingut donant en les anteriors resolucions es confirmada per aquestes dues sentències, en la cerca de seguretat jurídica i del respecte de l’esperit de la llei que es basa en dos criteris essencials:
La concurrència dels requisits legal de l’existència de parella de fet i de convivència estable i notòria, per tenir dret al reconeixement de la pensió.
La inscripció en registre específic de parelles de fet o la constitució de la mateixa per escriptura pública.
D’això es desprèn que la voluntat de la llei no és una altra que només concedir la pensió a aquelles parelles que estiguin legalment regularitzades.
En definitiva, la no necessitat de la inscripció per constituir-se com a parella de fet en les diferents Comunitats Autònomes amb Dret Civil propi; no és suficient com per a tenir dret a percebre la pensió de viduïtat; sent necessari, a més dels altres requisits legalment establerts, que estigui inscrita en el Registre específic existent en al Comunitat Autònoma o Ajuntament o constituïda en escriptura pública.