Les exigències d'aquest decenni fan que estiguem tot el dia sense poder descansar ni per segon: he d'anar a treballar, després anar al banc, al migdia sessió ràpida al gimnàs i seguir treballant a la tarda; un cop he acabat he de portar la meva filla a l'entrenament i el meu fill a classe de guitarra, preparar el sopar i menjar per al dia següent, recollir-los a tots dos, sopar i, per fi, em puc ficar al llit. Pitjor un cop et fiques al llit, et vénen al cap tot el que hauràs de fer per demà per poder pagar totes les factures i deutes que tens pendents: la hipoteca, les lletres del cotxe, els préstecs personals, sense comptar la tensió de comptar com avalador del pis del teu germà.
