Qui es pot acollir a la Llei de la Segona Oportunitat (Part III)

¿L’emprenedor o deutor es lliura de tots els deutes?

En realitat, no. La llei estableix dues excepcions: els crèdits de dret públic i els crèdits per aliments. L’emprenedor o particular seguirà havent de fer front als deutes contrets amb l’Agència Tributària i la Seguretat Social, així com a la manutenció d’aliments dels seus fills en cas d’estar divorciat.

¿Els deutes desapareixen per sempre?

No. Qualsevol creditor podrà demanar al jutge la revocació de l’exoneració de deutes si, en els cinc anys posteriors a l’admissió del benefici exclusió del passiu insatisfet, es constatés l’existència d’ingressos, béns o drets del deutor amagats. També es podrà sol·licitar la revocació si durant el plaç fixat pel compliment del pla de pagaments: el deutor no complís amb els requisits previstos, en cas d’incompliment del pla de pagaments o en el cas de millora substancial de la situació econòmica per causa d’herència, llegat o donació, joc de sort, envit o atzar. En el cas que el Jutge acceptés la revocació de l’exoneració de deutes, tot el deute exonerat provisionalment o definitivament esdevindria exigible.

Qui es pot acollir a la Llei de la Segona Oportunitat (Part II)

¿Què és el concurs consecutiu?

Es el tràmit a sol·licitar en seu judicial, per part del mediador i deutor en cas que no s’aconsegueixi un acord extrajudicial de pagament, o aquest sigui incomplert. En aquest tràmit el Jutge nombrarà a un Administrador Concursal, qui normalment serà el mateix mediador.

La tramitació del concurs consecutiu dependrà de si el deutor té béns a liquidar o no.

En el cas que el deutor no tingui béns, o que aquests siguin d’escàs valor o en el cas de que els béns siguin inembargables, es sol·licitarà la declaració de concurs consecutiu juntament amb el tancament del mateix per insuficiència de béns. Abans del auto de tancament del concurs, el deutor haurà de presentar un escrit sol·licitant el benefici de la exoneració del passiu insatisfet, és a dir, el perdó.

 

Qui es pot acollir a la Llei de la Segona Oportunitat (Part I)

La Llei de la Segona Oportunitat

El 7 d’abril de 2016 va entrar en vigor la Llei de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d'orde social, popularment coneguda com a Llei de Segona Oportunitat.

Aquesta Llei té la intenció de proporcionar un instrument legal per autònoms i particulars, en cas que el seu projecte hagi fracassat i estiguin endeutats, i així poder començar de nou.

¿Qui pot acollir-se a la llei?

Aquesta Llei està pensada per a persones particulars i autònoms, els quals estiguin amb “suspensió de pagaments” o en el cas que prevegin que no podran pagar els seus deutes, sempre que aquests no superin els 5 milions d’euros.

Així la llei suposa una fórmula nova, ja que, fins ara, només eren les empreses les que comptaven amb la possibilitat d’eximir els seus deutes. D’aquesta manera amb la nova Llei, els particulars i els autònoms podran quedar exonerats de la responsabilitat patrimonial universal amb el “perdó” dels seus deutes.

La prestació de maternitat exempta del IRPF segons el TSJM

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid diu per mitjà de la sentència 810/2016, de 6 de juliol, sala del Contenciós-Administratiu, que la prestació de maternitat percebuda de la Seguretat Social queda exempta de l’IRPF.

Per mitjà d’aquesta sentència, el Tribunal fa una interpretació extensiva de l’article 7.h) de la Llei 35/2006 del IRPF, en el que es diu que “estaran exemptes les prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, fills a càrrec i orfandat”, mentre que a l’apartat següent estableix que “també estaran exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes de les Comunitats Autònomes o Ents Locals”.

El Venedor pot repercutir l'IBI en el comprador des de la data de lliurament de la propietat

La Sala Civil del Tribunal Suprem ha establert com a doctrina jurisprudencial, mitjançant sentència de 15 de juny de 2016, que "l'article 63.2 de la Llei d'Hisendes Locals s'ha d'interpretar de manera que, en cas d'absència de pacte en contrari, el venedor que aboni l'IBI podrà repercutir sobre el comprador en proporció al temps que cadascuna de les parts hagi ostentat la titularitat dominical ".

Es dóna així la raó a dues societats que van vendre el 16 de març de 2009 a una altra companyia unes places de garatge a Madrid, condemnant a la compradora a pagar als venedors l'IBI, corresponent al període comprès entre el 16 de març i el 31 de desembre de 2009.

IRPH una nova clàusula abusiva

IRPH una nova clàusula abusiva?

Aquest índex de referència utilitzat per les entitats bancàries per calcular el tipus d'interès en els préstecs hipotecaris està sent qüestionat pels tribunals. Alguns jutjats han dictat ja Sentències declarant la nul·litat d'aquesta forma de calcular l'interès.

El IRPH era ofert per les entitats bancàries com a alternativa a l'EURIBOR, que afirmaven en els seus propis fullets publicitaris que era mes estable i beneficiós per al cliente.Se calcula que a Espanya hi ha més d'un milió tres-centes mil hipoteques amb aquest índex de referència.

Que és l'IRPH? És el valor que s'obté de la mitjana obtinguda a partir dels tipus mitjans d'interès dels préstecs hipotecaris.

El Suprem anul·la l’adquisició de les accions de BANKIA. Termini per reclamar.

Hem sabut recentment pels mitjans de comunicació que el Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem ha declarat, mitjançant una Sentència encara no publicada, la nul·litat de l´adquisició d’accions de Bankia en relació a la seva oferta pública de 2011. El fonament de la Sentència recau en que va existir error en el consentiment a l´existir discrepàncies entre el que s’anunciava i el que realment existia, recull la Sentència que existíen “graves inexactitudes”.

El Tribunal Suprem confirma la prohibició d'anar despullat pels carrers de Barcelona

Així s’ha pronunciat aquest l'alt Tribunal al desestimar un recurs interposat per l’Associació de la Defensa del Dret a la Nuesa contra l’ordenança del Ajuntament de Barcelona ...

Així s’ha pronunciat aquest l'alt Tribunal al desestimar un recurs interposat per l’Associació de la Defensa del Dret a la Nuesa contra l’ordenança del Ajuntament de Barcelona que prohibia anar despullat pels carrers de la ciutat, amb l’argument de que el fet d’estar despullat en un espai públic no pot ser considerat com la manifestació del dret fonamental a la llibertat ideològica, que fixa l’article 16 de la Constitució Espanyola.

CLÀUSULES SÒL: on ens trobem?

La sentència de 9 de maig de 2013 dictada pel Ple del Tribunal Suprem i posteriorment l’aclariment d’aquesta, va ser un punt molt important per aquesta problemàtica. Però no el final.

Si ve es va declarar la nul·litat de les clàusules sòl els efectes que produeix la declaració de nul·litat van ser limitat, entenen que no tenia efectes retroactius, és a dir, que tot i declarar-se nul·la la clàusula sòl, no es tornaven els diners pagats de més. La solució no va agradar, o si més no, no va agradar als consumidors.