Swap


Què és un SWAP?
Un SWAP és un producte catalogat com a complex que les entitats bancàries van comercialitzar a clients minoristes sota el concepte d’assegurança del tipus hipotecari. La mecànica del contracte era assegurar un interés fix on el beneficiari en última instància acabava sent l’entitat bancària.

Per què es reclama?
Es realitza la reclamació perquè en moltes ocasions l’entitat bancària va comercialitzar aquest producte complex a usuaris finals amb un dèficit d’informació, pel que es va generar una concepció errònea del producte que s’adquiria que s’allunya molt del que es podria entendre com una assegurança. Cada cop són més nombroses les sentències en totes les instància que reconeixen que la venta d’aquest producte a minoristes no es va realitzar amb les cauteles necessàries.

Què es reclama?
Mitjançant una reclamació judicial es reclama contra l’entitat bancària comercialitzadora, ja que n’era la beneficiària. La quantitat que es reclama són les quotes que es van abonar sota el concepte d’assegurança. La majoria d’aquestes contractacions es van realitzar amb anterioritat a l’any 2008, moment en el que l’Euríbor comença a devaluar-se.


 

La manca d'informació en el cost de cancel·lació d'un SWAP produeix la seva nul·litat

Cada vegada més són les sentències de les diferents instàncies que reconeixen els efectes de la manca d'informació a l'hora de contractar un producte complex com és el SWAP. Ens centrem ara a analitzar la Sentència núm. 668/2015 del Tribunal Suprem de 4 de desembre del 2015.

Els aspectes més destacats d'aquesta sentència són:

.- Els interessos de l'empresa i els del client minorista són contraposats; "Per al banc, el contracte de swap de tipus d'interès només serà beneficiosa si el seu pronòstic sobre l'evolució del tipus d'interès utilitzat com a referència és encertat i el client pateix amb això una pèrdua"

.- Deure d'informació del desequilibri econòmic: "ha d'informar si hi ha desequilibri en la posició econòmica de les parts en el contracte, per establir-se limitacions pares les quantitats a abonar pel banc si el tipus d'interès de referència puja i tals limitacions no existeixen per les quantitats a abonar pel client si el tipus baixa ".

.- Deure d'informació de la possibilitat de cancel·lació i el cost que aquesta té; "El banc ha d'informar el client, de manera clara i sense trivialitzar, que el seu risc il·limitat no només és teòric, sinó que, depenent del desenvolupament dels índexs de referència utilitzats pot ser real, i si escau, ruïnós, a la vista de l'import del nocional i de l'envergadura de la societat que va contractar el swap. I també ha d'informar amb claredat del relatiu a la possibilitat de cancel·lació anticipada del swap i, en aquest cas, quin cost pot tenir per al client ".

Amb aquesta Sentència el Tribunal Suprem s'aparta del criteri que anteriorment s'havia utilitzat ja que un dels motius que constituïa la nul·litat en la contractació del SWAP era la manca de previsió del client sobre l'evolució dels tipus d'interès.

No obstant això, aquesta Sentència remarca la línia jurisprudencial últimament utilitzat ja que la falta d'informació relativa a la cancel·lació i especialment el cost que comporta és motiu suficient per apreciar la nul·litat del contracte de SWAP.