L’Audiència Provincial de Badajoz recolza la capacitat per testar de les persones amb discapacitat reconeguda, sense privar-les de forma anticipada del seu dret

El Jutjat de Primera Instància nº4 de Badajoz va dictar sentència l’abril del 2013 mitjançant la qual es privava a una persona, sobre la qual s’havia reconegut una discapacitat física-psíquica del 70%, la seva facultat de testar.

La legislació espanyola preveu que, en cas que una persona incapaç no tingui cap sentència que es pronunciï sobre la seva capacitat de testar, s’entendrà que es podrà autoritzar el seu testament sempre i quan el Notari designi dos testimonis que la testadora incapaç prèviament reconegui. En el present cas, però, la sentència directament li prohibia al/la incapaç el poder testar. 

Doncs bé, l’Audiència Provincial, Secció Segona, de Badajoz ha anat un pas més endavant i ha reconegut el dret a testar de la/el incapaç a l’empara de l’article 12 de la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb Discapacitat, realitzada a Nova York el 13 de desembre de 2006 (vigent a Espanya des del 3 de maig de 2008), “les persones amb discapacitat tenen igualtat de condicions amb les demés en tots els aspectes de la vida...El propi incapaç, com a regla general, ha de ser l’encarregat de prendre les seves pròpies decisions”. 

L'Audiència considera que en aquest cas, la fe del Notari en verificar la capacitat de judici, de raonar, del testador és diligència suficient per preservar la protecció de les persones incapaces, essent desproporcionada la privació anticipada del dret a testar. I, subratlla, que seria més perjudicial per la persona incapaç privar-li un dret seu, que la pròpia materialització del risc. Tot això sense perjudici del deure del Notari a dur a terme els tests que cregui necessaris per saber si aquella persona està testant conforme la seva voluntat.