Primers passos en la gestió d´una Herència
La mort d’una persona acostuma a comportar, no només la seva pèrdua, sinó també l’inici d’una infinitat de tràmits farragosos i en molts casos d’alta complexitat. Des d’Arias Advocats, farem una breus síntesis d’alguns dels tràmits més comuns per tramitar les herències del difunt, també l’anomenat “causant”.
1. Per començar la gestió d’una herència, el primer que necessitarem tenir és el certificat conforme el causant efectivament ha mort. Per fer-ho, s’haurà de sol·licitar al Registre Civil el certificat de defunció original o literal, indicant el nom i cognoms del difunt i la data i lloc de la mort. La sol·licitud s’haurà d’efectuar a partir dels 15 dies posteriors a la data de la defunció i podrà demanar tant de manera presencial, com mitjançant correu o per internet.
2. Un cop obtenim el certificat de defunció, ens haurem d’adreçar a la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia per conèixer si el causant va atorgar o no testament i en quin notari ho va fer; així com també necessitarem saber si la persona difunta es troba coberta per algun contracte d’assegurança, tant el relatiu a les assegurances de vida amb cobertura de defunció, com els relatius a casos d’accidents que cobreixin la contingència de la mort de l’assegurat. Per saber-ho, ho farem a través de la sol·licitud del Certificat d’Actes d’Última Voluntat i el Certificat de Contractes d’Assegurança de Cobertura de Mort, ambdós a través del Model 790, i sempre passats els 15 primers dies després de la defunció.
Depenent de la informació que s’obtingui, s’iniciarà un camí o un altre. Si el Certificat d’Actes d’Última Voluntat ens indica que el causant efectivament va atorgar testament, ens indicarà també quin notari el va confeccionar i així ens podrem adreçar a la Notaria corresponent i conèixer quins són els designats hereus. Si, pel contrari, el Certificat ens indica que no va atorgar testament, es seguiran els criteris de la via legal de la intestada.
3. Si en testament del causant se’ns designa com a hereus, haurem de veure en quina part se’ns ha adjudicat i valorar l’actiu i el passiu que resten a l’herència, per així procedir a la seva acceptació o repudiació. Aquesta decisió s’ha de prendre de manera rigorosa, doncs aquest pas és irrevocable, no es podrà tornar enrere. És per això que els hereus prèviament han d’haver estat ben assessorats, doncs a vegades surt més beneficiable la repudiació de l’herència que la seva acceptació.
3.1 Si l’hereu s’inclina per acceptar l’herència, ho farà o de manera expressa, és a dir a través d’un document que pot ser tant públic com privat, normalment per escriptura pública; o de manera tàcita, la qual s’interpreta a partir d’actes de l’hereu que indiquen sense cap dubte la intenció d’acceptar l’herència.
Així mateix, quan s’accepta l’herència també s’accepten els deutes i les obligacions que tenia el difunt i, en aquest cas, la llei preveu la possibilitat d’acceptar-ho de manera pura i simple, o acceptar-ho a benefici d’inventari.
L’acceptació pura i simple produeix la confusió d’aquell patrimoni que rep l’hereu amb el seu propi. Amb això el que succeeix és que l’hereu farà front als deutes i obligacions a partir d’aquesta confusió, lo qual pot arribar a comportar que el seu propi patrimoni es vegi afectat alhora de satisfer aquest passiu.
Perquè el patrimoni de l’hereu es vegi protegit, la llei ofereix una altra alternativa. Aquesta és l’anomenada “acceptació a benefici d’inventari”, a través de la qual l’hereu ha de formalitzar davant de Notari o Jutge, inventari de tots els béns relictes del causant amb els deutes i càrregues hereditàries, i procedir a l’administració liquidatòria de l’herència. Primer l’hereu haurà de satisfer als creditors hereditaris, i després als legataris, amb el propi patrimoni del causant.
3.2 Moltes vegades a l’hereu li és més beneficiable repudiar l’herència. Ho haurà de fer necessàriament a través d’escriptura pública o, depenent del cas, amb un escrit al jutge competent. Repudiar l’herència no implica una renúncia als altres drets i beneficis derivats del causant com per exemple un llegat, sinó únicament a l’herència.
La repudiació de l’herència implicarà, en primer lloc, la substitució vulgar de la persona, subsidiàriament es produirà el dret a acréixer als demés hereus, i en cas de no ser cap dels dos casos anteriors, s’obrirà la successió intestada que ja és una altra via en les successions.
Finalment, en aquells casos en que un hereu ni accepta ni repudia l’herència, la llei ofereix el famós mecanisme processal que serveix de gran utilitat per no demorar més la successió: la Interrogatio In Iure. En aquest sentit, l’article 461-12.2 CCCat ens legitima per interposar una demanda instant al jutge perquè cridi a l’hereu a accepta o no l’herència. En cas de silenci, s’entendrà repudiada.