Divorci / Separació


La diferència principal entre la separació i el divorci és que la separació no trenca el vincle matrimonial, tan sols ho deixa en suspens, pel que no es pot contreure matrimoni amb una tercera persona; mentre el divorci, que trenca el vincle matrimonial, permet contraure novament amb una tercera persona o la mateixa.
 
Puc divorciar-me encara que el meu cònjuge no estigui d'acord?
Sí, no cal ni el consentiment, ni al·legar cap causa. La simple voluntat d'un dels cònjuges és suficient per tramitar el divorci.
 
Com tramitar un procés de separació o divorci? 
Hi ha dos tipus de procediments:
 
Procediment de Mutu Acord
És aquell procediment pel qual els mateixos cònjuges juntament amb la intervenció i assessorament del seu/s lletrat/s, especialitzats en matèria de família, arriben a un acord.
 
Procediment Contenciós
En el supòsit de que les parts no arribessin a un acord es procedirà a la via contenciosa. El Jutjat competent, previ anàlisi de les peticions efectuades pels cònjuges, dictarà sentència fixant els efectes derivats de la separació o divorci.
 
Quines mesures s'han d'adoptar en el procés de separació i / o divorci?
Les sentències a més d’acordar la separació o el divorci dels cònjuges, recolliran una sèrie de mesures, depenent de la situació personal del matrimoni.

Pàtria Potestat dels fills menors
Guarda i Custòdia dels fills menors.
Règim de visites i comunicacions del progenitor no custodi en relació amb els fills menors
Ús de l'habitatge familiar.
Pensió d'aliments a favor dels fills comuns.
Prestació compensatòria
Compensació per raó de treball
Liquidació del règim econòmic matrimonial i la divisió dels béns en comunitat ordinària indivisa


 

Extinció pensió d´Aliments per falta de relació parental

EL TRIBUNAL SUPREM INCORPORA UNA NOVA CAUSA D’EXTINCIÓ DE LA PENSIÓ ALIMENTICIA: LA MALA RELACIÓ FAMILIAR

La pensió d’aliments és el que comunament es coneix com l’import al que han de fer front els progenitors pel sosteniment dels seus fills, això significa tot allò relacionat amb els aliments, la salut, la vestimenta, la vivenda i l’educació. Aquesta obligació constitueix un deure fonamental recollit dins l’article 39 de la Constitució Espanyola: “Els pares han de prestar assistència de tot ordre als fills haguts dins i fora del matrimoni, durant la seva minoría d’edat i en els demés casos que procedeixi legalment”. Així mateix, també hi ha el cas en què l´obligació es doni entre progenitors o altres membres ascendents de la família. 
 
Aquest deure recau en el principi de solidaritat familiar, el qual existirà sempre i quan hi hagi una vinculació conjugal o de parentesc entre l’alimentant i l’alimentat, i serà exigible quan la persona que té dret a percebre’ls els necessiti per subsistir, tenint en compte en tot cas: a) les necessitats de l’alimentat, considerant el seu estatus social i les seves condicions socials, i b) les possibilitats econòmiques del alimentant, en relació a la seva capacitat econòmica i de treball (article 147 i 148.1 del Codi Civil). 
 

Es consolida per part del Tribunal Suprem la denegació de la pensió de viduïtat sinó existeix la inscripció de la parella de fet o no s'ha constituït en escriptura pública.

Són ja reiterades sentències les que entenen que la pensió de viduïtat que s’estableix a la Llei general de la seguretat social no és en favor de totes les parelles de fet amb cinc anys de convivència acreditada, si no en exclusiu benefici de les parelles de fet “registrades” quan menys dos anys abans i que així mateix compleixin el requisit convivencial; i això port a afirmar que la titularitat del dret a la pensió únicament correspon a les “parelles de dret” i no a les genuïnes “parelles de fet”.

Dues són les sentències més recents en aquesta matèria dictada per la Sala Social del Tribunal Suprem en data 23 de febrer de 2016 (recurs 3271/2014) i 2 de març de 2016 (recurs 3356/2014).

En ambdues situacions les parelles convivien des de fa anys; en un dels casos amb un fill en comú, i en l’altre sense fills però amb una convivència de quinze anys; si bé, cap d’aquestes parelles de fet s’havia inscrit com a tal en els registres específics existents en les comunitats autònomes o ajuntaments, ni tampoc havien formalitzat la mateixa en document públic en el que constés la constitució d’aquesta parella.